Les meves tonteries

Estimat Ndugu…

Estic deprimit. Ahir el Reial Madrid va guanyar la seva segona lliga consecutiva. Ja se Ndugu, que hauria de felicitar als meus amics del Madrid (costa de creure, pero en tinc). Però no entenc que ha passat Ndugu. Fa dos anys havíem guanyat la Champions League i dues lligues consecutives. Pero ja veus Ndugu que l’alegria no dura gaire.

Portem Ndugu, dos anys de decepcions. Per que si perdèssim pero l’equip donès la cara, ho podriem entendre. Pero ai Ndugu, desprès d’un any de fer el paperina, ens varen prometre que aplicarien ma dura, que els nostres borratxins milionaris suarien la cansalada. Que la dolce vita s’acabaria. Pero ja veus Ndugu que res d’això ha passat. Tinc el cos baldat Ndugu. Tot aquest any pantint per al final haver de veure com l’etern rival, el maligne ens passa la ma per la cara per segon any.

Al final Ndugu, sembla que el que havia de ser el nou Joan Gaspart, ha resultat ser un tio que els ha fet guanyar dues lligues, i nosaltres Ndugu, hem de patir a un Laporta que un cop marcat una ruta, no ha sabut reaccionar. O sigui que Ndugu, crec que la cosa anirà per llarg.

Em vaig despedint Ndugu. El proper dimecres juguem a casa del Maligne, i els haurem de fer el passadís. Però, ai l’as Ndugu, en Deco i l’Eto’o s’han esborrat del partit, i en Ronaldinho segueix amb la seva lesió. Ja ho veus Ndugu, quin panorama…

Espero que et vagi be per Swazilandia.

Oriol Schmidt.